Sunday 12 June 2011

La Universitat Kyoto Seika ofereix el primer programa de doctorat en Manga

Segons anunciava el diari "Taipei Times" el dijous dia 9 de juny de 2011, la Universitat Kyoto Seika ha inaugurat el primer programa de doctorat en el còmic japonès, conegut com a Manga. Us deixo la foto de la notícia en anglès i a continuació un breu anàlisi del fenòmen manga i de la societat japonesa, agafant el manga "Akira" de Katsuhiro Otomo com a exemple.




En el present treball analitzarem la importància del manga (còmic japonès) en la societat japonesa. Per tal d’analitzar el “fenomen manga” ens centrarem en “Akira”, obra manga escrita entre els anys 1983 i 1990, per Katushiro Otomo [i].
En primer lloc, exposarem breument l’argument d’aquesta obra i la relacionarem i ubicarem dins del fenomen manga i l’evolució que ha experimentat des dels seus orígens fins a l’actualitat.
A continuació, analitzarem quines han estat les causes d’aparició d’aquesta expressió artística japonesa i, sobretot, quins factors han propiciat el seu èxit entre la població japonesa.
Finalment, analitzarem els principals trets de l’obra “Akira” en relació amb les condicions econòmiques i polítiques que han caracteritzat al país nipó en els últims 60 anys.
Manga (kanji: 漫画; hiragana: まんが; katakana: マンガ) és la paraula japonesa emprada per designar una publicació que explica una història organitzant il·lustracions en el marc d’unes vinyetes [ii].
L’autor d’Akira és Katsumiro Otomo, nascut a la prefectura de Miyagi, el 14 d’abril de 1954. Va fer el seu debut com a artista manga l’any 1973, amb Ju Sei (The Gun Report).
La història d’Akira es desenvolupa l'any 2019 a Neo-Tòquio, una ciutat reconstruïda després de patir els devastadors efectes d'una presumpta explosió nuclear que desencadena la tercera guerra mundial. El govern exerceix un control repressiu sobre la ciutat i experimenta sobre uns nens amb poders psíquics latents, aplicant-los fàrmacs per potenciar-los la ment. Aquests nens estan a les instal·lacions de l’exèrcit de la zona zero, lloc on es va produir l’explosió nuclear que va destruir l’antiga ciutat. Entre ells, s’hi troba Akira que es descobreix com l'autèntic responsable de l'explosió esdevinguda anys enrere, en assolir el poder absolut.
Kaneda i Tetsuo són membres d'una colla de motociclistes que tot sovint participen en baralles de carrer contra altres bandes. En una d'aquestes baralles, Tetsuo pateix un accident causat per un estrany nen amb aspecte d'ancià (Akira). A partir d'aquest accident, Tetsuo no torna a ser el mateix, el govern el segresta, i en un anàlisi descobreixen que té un gran potencial psíquic, comparable al d’Akira, comencen a experimentar amb ell i aquest comença ràpidament a desenvolupar poders, els quals exacerben les seves pors i frustracions, transformant patològicament la seva personalitat. Producte dels experiments del govern, Tetsuo comença a patir al·lucinacions i desenvolupa poders paranormals. La incapacitat de Tetsuo per controlar els seus poders el porta pel camí de l'autodestrucció
[iii] [iv].
Després de la Segona Guerra Mundial, l’estat japonès es marca com a objectiu:el desenvolupament econòmic. En aquest procés, iniciat l’any 1950, i finalitzat a principis dels 90, no es van tenir en compte els temes de fora de l’àmbit econòmic que preocupaven a la població civil, com per exemple els drets individuals. És per aquest fet que la població va començar a sentir-se atreta per filosofies estrangeres i això ocasionà una crisi d’identitat japonesa [v]. Seguint amb aquesta línia, durant la dècada dels anys 60, gran part de la joventut japonesa ( estudiants universitaris i treballadors inmigrants de clase baixa de les àrees urbanes ) van començar a rebel·lar-se contra la política, la societat i la cultura establertes. La joventut va expressar les seves reivindicacions mitjançant moviments polítics radicals i una àmplia gamma de noves activitats culturals populars, on el manga fou una d’elles[vi].
Es considera que el fenomen manga apareix el 1959, i l’any 1994 s’assolirà un màxim de ventes d’aquest tipus de publicació[vii] .
Les idees confucianes són quelcom que es pot copsar en el dia a dia de la societat japonesa. La família és el nucli de la societat japonesa i l’obediència és considerada una gran virtud. A més el confucianisme amb caràcter japonès va tenir una gran acollida al món nipó en el moment en el que es varen identificar les grans similituds que tenia amb el shintoisme, religió nacional japonesa que aconsegueix el seu apogeu durant la restauració Meiji[viii] [ix].
En la societat japonesa, sobretot des de les esferes de las grans corporacions, es prioritza la col·lectivitat per sobre de la individualitat (tal i com també predica el confucianisme)[x]. És precisament, aquest valor: la individualitat (kojinshugi), la que es veurà exaltada pels joves japonesos durant el periode de postguerra. Gran part dels intel·lectuals japonesos (Okonogi Keigo, Doi Takedo) que van criticar la individualitat del jovent, a la que atribuien un grau important d’immaduresa i d’infatilisme, van culpar el manga de tots aquests mals. El fenomen manga es va copsar com una manera de la gent de fugir de la inserció a la societat japonesa, evitant les càrregues que suposaven tenir una feina, formar una família o contribuir al progrés del país. Al llarg dels següents anys, es van multiplicar les temàtiques que tractava el manga: sexe, amor homosexual, violència, etc, i aquestes responien sobretot a les inquietuds i interessos de la joventud d’aquella època, a les que el govern no donava resposta degut a la seva entera dedicació al desenvolupament econòmic del país. En ser temes que interessaven a tot el país nipó, el manga passà a tenir públic de totes les edats.
L’any 1985 s’encunyà un mot per descriure el jovent japonès de l’època: shijinrui, nova raça d’humans, en tant que diferien molt de les antigues generacions [xi] que encara tenien gravada a la memòria els difícils temps de guerres, en contrast amb la nova generació que vivia en una societat de pau i benhaurança econòmica[xii]. Aquest contrast entre les dues generacions està clarament exemplificat a Akira, on el cràter format per l’explosió del 1988 del vell Tókio, contempla l’esplendor dels edificis de la Nova Tókio[xiii]. La banda de motoristes de Kaneda, amb la seva actitud nihilista i el seu materialisme agressiu es diferencia substanciosament dels valors sota els que es regeixen els seus pares[xiv].
Dins d’aquest entorn social i cultural, neix Akira l’any 1983, una obra que enllaça perfectament amb la literatura sobre la bomba atòmica apareguda al Japó entre el 1945 i el 1951, degut a la importància que se li dóna a les explosions nuclears i als seus efectes [xv].
A Akira, a través de la història de Tetsuo, podem veure com aquest, passa a través d’una sèrie de transformacions. Aquestes mutacions són una metàfora de la voluntad del jovent per trobar el seu lloc en el món. Malgrat això, tots els poders que desenvolupa Tetsuo, tan sols li serviran per augmentar la seva inseguretat i les seves pors[xvi].
Tot i que la majoria dels protagonistes del manga són masculins, també hi ha un personatge, anomenat Kay, que representa l’amiga/parella de Kaneda, en la història es descriu com una dona aparentment més intel·ligent i amb un caràcter més fort que el de Kaneda. L’autor, es defineix com un defensor de la imatge forta de la dona japonesa, en contraposició a l’opinió generalitzada del públic occidental que creu que la societat japonesa és dominada pels homes, alimentada també per la imatge que projecten molts altres mangas. En part, diu que aquesta visió que té de la dona es deu al fet que a la seva terra natal existeix una tradició, que encara es conserva, de dones profetes (xamans), a les que es considera que són molt sàvies [xvii]. En certa manera, amb aquestes declaracions de l’autor podem veure com al Japó, ja a partir dels anys 80, es comença a canviar la concepció que es té del paper de les dones a la societat.
Com podem veure, amb aquesta obra l’autor exposa els problemes presents a la societat contemporània nipona: la desorientació dels joves, especialment d’aquells que no viuen conforme les normes establertes per la societat (com els motoristes),  la repressió de la resistència a les escoles i als llocs de treball, i el creixent poder que tenen noves sectes o religions sobre la població[xviii].


[i] Otomo , Katsuhiro (1991). Future Paradise. Monthly Film Bulletin, 58:686, p.67
[ii] Bouso Garcia, Raquel. Choi, Ann. Prado Font, Carles. La cultura. Dinàmiques de la cultura de masses a l’Àsia oriental contemporània. Societat i cultura. Estudis d’Àsia oriental. UOC.
[iii] Otomo , Katsuhiro (1990). Akira. Ediciones B.
[iv] The Internet Movie DataBase (19/05/2011). http://www.imdb.com/title/tt0094625/synopsis.
[v] Bouso Garcia, Raquel. Choi, Ann. Prado Font, Carles. La cultura. Dinàmiques de la cultura de masses a l’Àsia oriental contemporània. Societat i cultura. Estudis d’Àsia oriental. UOC.
[vi] Kinsella, Sharon (1998).Japanese Subculture in the 1990s: Otaku and the Amateur Manga Movement. Journal of Japanese Studies, Vol. 24, No. 2, pp. 289-316. Society for Japanese Studies.
[vii] Whitier,  John (2001). Review: “Adult Manga: Culture and Power in Contemporary Japanese Society.” By Sharon Kinsella. Monumenta Nipponica, Vol. 56, No. 4, pp. 577-580. Society for Japanese Studies.
[viii]  Tomoeda, Takahiko (2003). The Essence of Shinto. Pacific Affairs, Vol. 3, No. 4, pp. 343-349. Pacific Affairs. Pàgina 343.
[ix] Luque Florido, Alejandra (2010). La polémica de los libros de texto de historia como caso de estudio en las relaciones sino-japonesas. Programa Oficial de Postgrau de Traducció i Interpretació i els seus contextos socioculturals. Universitat Autònoma de Barcelona.
[x] Confuci, Traducció a càrrec de Anne-Hélène Suárez Girard 1997. Lun Yu, Reflexiones y enseñanzas. Editorial Kairós.
[xi] Kinsella, Sharon (1998). Japanese Subculture in the 1990s: Otaku and the Amateur Manga Movement. Journal of Japanese Studies, Vol. 24, No. 2, pp. 289-316. Society for Japanese Studies.
[xii] Napier, Susan J. (1993).The Japanese Imagination of Disaster from Godzilla to Akira. Journal of Japanese Studies, Vol. 19, No. 2, pp. 327-351. Society for Japanese Studies.

[xiii] Napier, Susan J. (1993).The Japanese Imagination of Disaster from Godzilla to Akira. Journal of Japanese Studies, Vol. 19, No. 2, pp. 327-351. Society for Japanese Studies.

[xiv] Napier, Susan J. (1993).The Japanese Imagination of Disaster from Godzilla to Akira. Journal of Japanese Studies, Vol. 19, No. 2, pp. 327-351. Society for Japanese Studies.
[xv] Bouso Garcia, Raquel. Choi, Ann. Prado Font, Carles. La cultura. Dinàmiques de la cultura de masses a l’Àsia oriental contemporània. Societat i cultura. Estudis d’Àsia oriental. UOC.
[xvi] Napier, Susan J. (1993).The Japanese Imagination of Disaster from Godzilla to Akira. Journal of Japanese Studies, Vol. 19, No. 2, pp. 327-351. Society for Japanese Studies.
[xvii] Otomo , Katsuhiro (1991). Future Paradise. Monthly Film Bulletin, 58:686, p.67.
[xviii] Napier, Susan J. (1993).The Japanese Imagination of Disaster from Godzilla to Akira. Journal of Japanese Studies, Vol. 19, No. 2, pp. 327-351. Society for Japanese Studies.


Friday 3 June 2011

This so-called chinese Venice

From Shanghai we took a 2 hour bus trip to the so-called chinese Venice. Well, I've been to the true Venice, and this is not the same. I loved Venice, but maybe cause I'm european, and I like art more or less like european people do. Though, I must say that I liked this chinese Venice. In this life, I think it's better not to compare things, and enjoy places for what they are and not fot what they are mend to be.

Anyway, everything in this place is about eating and buying, two things chinese people enjoy a lot. The streets are filled with people, selling, eating, buying things, and asking for a cheaper price. I also enjoy these kinds of activities, so I have had a really good time there.









The Jade Garden of Shanghai

In the old new neighborhood of Shanghai there is a Jade Garden.
The garden was first established in 1559 as a private garden created by Pan Yunduan, who spent almost 20 years building a garden to please his father Pan En, a high-ranking official in the Ming Dynasty (1368-1344) , during his father's old age. Over the years, the gardens fell into disrepair until about 1760 when bought by merchants, before suffering extensive damage in the 19th century. In 1842, during the Opium Wars, the British army occupied the Town God Temple for five days. During the  Taiping Revolution the gardens were occupied by imperial troops, and damaged again by the Japanese in 1942. They were repaired by the Shanghai government from 1956–1961, opened to the public in 1961, and declared a national monument in 1982.




Jade in chinese is called Yù (玉), where emperor is written like 王, cause he was supposed to be the ruler on Earth as Heaven was ruled by the god of Heaven, thats why there is a stick 一 on heaven and and a stick一 for earth and they are both of them united by a stick 一 in the middle, that means that the rules of Heaven would apply to Earth trhough the actions of the Son of Heaven, the Emperor. So, as you can see jade is something very precious and priceless for the chinese culture.



This garden is very beautiful because it's filles with trees and beautiful pieces of art, of sculptures carved in stone, like dragons.

It has the elements, that the chinese tradition says every garden has to own;these are:

  • Lake.




  • Bridge.




  • Trees.




  • Stone.






One of the curious things about this kind of gardens is that in every builduing there are windows, but these windows don't have glasses. So every hole, even if it's just a door, can let you watch and enjoy a magnificient view of nature.




The last picture it's seems to be a mirror, but it is not, two brothers wearing the same red jacket.



Wednesday 1 June 2011

Campo y playa (Country and beach)

Tres cosas que llevaba tiempo sin hacer:
  • Escribir en el blog en castellano (lo siento por los que no lo entienden, pero me lo han pedido).
  • Ir a la playa.
  • Ir al cine solo, o sin más, ir al cine.
Ayer, aprovechando que el tiempo parecía que cambiara, me fuí a la playa de Anping, ubicada en Tainan. Como no, me perdí, pero un amable vendedor de licores me indicó el camino, a lo que añadió:"...vés ahora, habrá mucha gente." Después ví, como era de preveer, por el día y por la poca afición que tienen los taiwaneses en ir a la playa, que tan solo había 5 o 6 personas aparte de mí, cuatro de las cuales estaban en la arena.

Tenía campo...


y playa...






Como podéis ver, la playa estaba muy limpia y llena de conchas de bivalbos, incluso llegué a ver un pequeño cangrejo, pero tan pronto como cogí la cámara y el objetivo adecuado, se escondió.
A lo poco de llegar, empezó a lloviznar.
La verdad es que aquí, lo de "pel maig cada dia un raig" , se cumple más que en Catalunya.

Cómo véis, el bambú no sólo es un ingrediente del típico "bambú con setas", también lo ponen en la playa, supongo que es para que el agua no se coma el trozo de arena.



Después, por la noche , a eso de las 19.00 me fuí al cine a ver "Thor". Dejando de lado la "mala calidad" de la película, no sé en que anda últimamente Keneth Branagh!!!, la sorpresa me la llevé cuando tuve que pagar la entrada: 195 NTD (que no llegan a ser unos 5 euros), por una película que lleva menos de un mes en cartel. Me sorprendí gratamente. Claro que cuando entré en la sala de proyección, ya no me pareció tan barata: la pantalla era grande pero no muy grande y la calidad del sonido era bastante deplorable.
Aún así disfruté de la película y no descarto la posibilidad de ir la semana que viene a ver "X-men First Class" o "Hangover II".  En el cine, había "tantas" personas como en la playa, pero no eran las mismas.

Lo bueno del cine, aparte del precio, eran los baños, o las puertas de los baños. Al más puro estilo marcial.


Me acordé del cine de "Los Alcázares", en mi infancia, al aire libre con el suelo de arena, donde se podía comer un bocadillo, pipas o lo que quisieras. Además, los vecions del cine podían ver la película desde sus balcones sin pagar. Valía 300 pesetas y tenías dos películas del año de la María Castaña. Era un lujo de cine.