La Universitat Kyoto Seika ofereix el primer programa de doctorat en Manga

Segons anunciava el diari "Taipei Times" el dijous dia 9 de juny de 2011, la Universitat Kyoto Seika ha inaugurat el primer programa de doctorat en el còmic japonès, conegut com a Manga. Us deixo la foto de la notícia en anglès i a continuació un breu anàlisi del fenòmen manga i de la societat japonesa, agafant el manga "Akira" de Katsuhiro Otomo com a exemple.



En el present treball analitzarem la importància del manga (còmic japonès) en la societat japonesa. Per tal d’analitzar el “fenomen manga” ens centrarem en “Akira”, obra manga escrita entre els anys 1983 i 1990, per Katushiro Otomo [i].

En primer lloc, exposarem breument l’argument d’aquesta obra i la relacionarem i ubicarem dins del fenomen manga i l’evolució que ha experimentat des dels seus orígens fins a l’actualitat.

A continuació, analitzarem quines han estat les causes d’aparició d’aquesta expressió artística japonesa i, sobretot, quins factors han propiciat el seu èxit entre la població japonesa.

Finalment, analitzarem els principals trets de l’obra “Akira” en relació amb les condicions econòmiques i polítiques que han caracteritzat al país nipó en els últims 60 anys.

Manga (kanji: 漫画; hiragana: まんが; katakana: マンガ) és la paraula japonesa emprada per designar una publicació que explica una història organitzant il·lustracions en el marc d’unes vinyetes [ii].

L’autor d’Akira és Katsumiro Otomo, nascut a la prefectura de Miyagi, el 14 d’abril de 1954. Va fer el seu debut com a artista manga l’any 1973, amb Ju Sei (The Gun Report).

La història d’Akira es desenvolupa l'any 2019 a Neo-Tòquio, una ciutat reconstruïda després de patir els devastadors efectes d'una presumpta explosió nuclear que desencadena la tercera guerra mundial. El govern exerceix un control repressiu sobre la ciutat i experimenta sobre uns nens amb poders psíquics latents, aplicant-los fàrmacs per potenciar-los la ment. Aquests nens estan a les instal·lacions de l’exèrcit de la zona zero, lloc on es va produir l’explosió nuclear que va destruir l’antiga ciutat. Entre ells, s’hi troba Akira que es descobreix com l'autèntic responsable de l'explosió esdevinguda anys enrere, en assolir el poder absolut.
Kaneda i Tetsuo són membres d'una colla de motociclistes que tot sovint participen en baralles de carrer contra altres bandes. En una d'aquestes baralles, Tetsuo pateix un accident causat per un estrany nen amb aspecte d'ancià (Akira). A partir d'aquest accident, Tetsuo no torna a ser el mateix, el govern el segresta, i en un anàlisi descobreixen que té un gran potencial psíquic, comparable al d’Akira, comencen a experimentar amb ell i aquest comença ràpidament a desenvolupar poders, els quals exacerben les seves pors i frustracions, transformant patològicament la seva personalitat. Producte dels experiments del govern, Tetsuo comença a patir al·lucinacions i desenvolupa poders paranormals. La incapacitat de Tetsuo per controlar els seus poders el porta pel camí de l'autodestrucció [iii] [iv].

Després de la Segona Guerra Mundial, l’estat japonès es marca com a objectiu:el desenvolupament econòmic. En aquest procés, iniciat l’any 1950, i finalitzat a principis dels 90, no es van tenir en compte els temes de fora de l’àmbit econòmic que preocupaven a la població civil, com per exemple els drets individuals. És per aquest fet que la població va començar a sentir-se atreta per filosofies estrangeres i això ocasionà una crisi d’identitat japonesa [v]. Seguint amb aquesta línia, durant la dècada dels anys 60, gran part de la joventut japonesa ( estudiants universitaris i treballadors inmigrants de clase baixa de les àrees urbanes ) van començar a rebel·lar-se contra la política, la societat i la cultura establertes. La joventut va expressar les seves reivindicacions mitjançant moviments polítics radicals i una àmplia gamma de noves activitats culturals populars, on el manga fou una d’elles[vi].

Es considera que el fenomen manga apareix el 1959, i l’any 1994 s’assolirà un màxim de ventes d’aquest tipus de publicació[vii] .

Les idees confucianes són quelcom que es pot copsar en el dia a dia de la societat japonesa. La família és el nucli de la societat japonesa i l’obediència és considerada una gran virtud. A més el confucianisme amb caràcter japonès va tenir una gran acollida al món nipó en el moment en el que es varen identificar les grans similituds que tenia amb el shintoisme, religió nacional japonesa que aconsegueix el seu apogeu durant la restauració Meiji[viii] [ix].

En la societat japonesa, sobretot des de les esferes de las grans corporacions, es prioritza la col·lectivitat per sobre de la individualitat (tal i com també predica el confucianisme)[x]. És precisament, aquest valor: la individualitat (kojinshugi), la que es veurà exaltada pels joves japonesos durant el periode de postguerra. Gran part dels intel·lectuals japonesos (Okonogi Keigo, Doi Takedo) que van criticar la individualitat del jovent, a la que atribuien un grau important d’immaduresa i d’infatilisme, van culpar el manga de tots aquests mals. El fenomen manga es va copsar com una manera de la gent de fugir de la inserció a la societat japonesa, evitant les càrregues que suposaven tenir una feina, formar una família o contribuir al progrés del país. Al llarg dels següents anys, es van multiplicar les temàtiques que tractava el manga: sexe, amor homosexual, violència, etc, i aquestes responien sobretot a les inquietuds i interessos de la joventud d’aquella època, a les que el govern no donava resposta degut a la seva entera dedicació al desenvolupament econòmic del país. En ser temes que interessaven a tot el país nipó, el manga passà a tenir públic de totes les edats.

L’any 1985 s’encunyà un mot per descriure el jovent japonès de l’època: shijinrui, nova raça d’humans, en tant que diferien molt de les antigues generacions [xi] que encara tenien gravada a la memòria els difícils temps de guerres, en contrast amb la nova generació que vivia en una societat de pau i benhaurança econòmica[xii]. Aquest contrast entre les dues generacions està clarament exemplificat a Akira, on el cràter format per l’explosió del 1988 del vell Tókio, contempla l’esplendor dels edificis de la Nova Tókio[xiii]. La banda de motoristes de Kaneda, amb la seva actitud nihilista i el seu materialisme agressiu es diferencia substanciosament dels valors sota els que es regeixen els seus pares[xiv].

Dins d’aquest entorn social i cultural, neix Akira l’any 1983, una obra que enllaça perfectament amb la literatura sobre la bomba atòmica apareguda al Japó entre el 1945 i el 1951, degut a la importància que se li dóna a les explosions nuclears i als seus efectes [xv].

A Akira, a través de la història de Tetsuo, podem veure com aquest, passa a través d’una sèrie de transformacions. Aquestes mutacions són una metàfora de la voluntad del jovent per trobar el seu lloc en el món. Malgrat això, tots els poders que desenvolupa Tetsuo, tan sols li serviran per augmentar la seva inseguretat i les seves pors[xvi].

Tot i que la majoria dels protagonistes del manga són masculins, també hi ha un personatge, anomenat Kay, que representa l’amiga/parella de Kaneda, en la història es descriu com una dona aparentment més intel·ligent i amb un caràcter més fort que el de Kaneda. L’autor, es defineix com un defensor de la imatge forta de la dona japonesa, en contraposició a l’opinió generalitzada del públic occidental que creu que la societat japonesa és dominada pels homes, alimentada també per la imatge que projecten molts altres mangas. En part, diu que aquesta visió que té de la dona es deu al fet que a la seva terra natal existeix una tradició, que encara es conserva, de dones profetes (xamans), a les que es considera que són molt sàvies [xvii]. En certa manera, amb aquestes declaracions de l’autor podem veure com al Japó, ja a partir dels anys 80, es comença a canviar la concepció que es té del paper de les dones a la societat.

Com podem veure, amb aquesta obra l’autor exposa els problemes presents a la societat contemporània nipona: la desorientació dels joves, especialment d’aquells que no viuen conforme les normes establertes per la societat (com els motoristes),  la repressió de la resistència a les escoles i als llocs de treball, i el creixent poder que tenen noves sectes o religions sobre la població[xviii].

---

[i] Otomo , Katsuhiro (1991). Future Paradise. Monthly Film Bulletin, 58:686, p.67

[ii] Bouso Garcia, Raquel. Choi, Ann. Prado Font, Carles. La cultura. Dinàmiques de la cultura de masses a l’Àsia oriental contemporània. Societat i cultura. Estudis d’Àsia oriental. UOC.

[iii] Otomo , Katsuhiro (1990). Akira. Ediciones B.

[iv] The Internet Movie DataBase (19/05/2011). http://www.imdb.com/title/tt0094625/synopsis.

[v] Bouso Garcia, Raquel. Choi, Ann. Prado Font, Carles. La cultura. Dinàmiques de la cultura de masses a l’Àsia oriental contemporània. Societat i cultura. Estudis d’Àsia oriental. UOC.

[vi] Kinsella, Sharon (1998).Japanese Subculture in the 1990s: Otaku and the Amateur Manga Movement. Journal of Japanese Studies, Vol. 24, No. 2, pp. 289-316. Society for Japanese Studies.

[vii] Whitier,  John (2001). Review: “Adult Manga: Culture and Power in Contemporary Japanese Society.” By Sharon Kinsella. Monumenta Nipponica, Vol. 56, No. 4, pp. 577-580. Society for Japanese Studies.

[viii]  Tomoeda, Takahiko (2003). The Essence of Shinto. Pacific Affairs, Vol. 3, No. 4, pp. 343-349. Pacific Affairs. Pàgina 343.

[ix] Luque Florido, Alejandra (2010). La polémica de los libros de texto de historia como caso de estudio en las relaciones sino-japonesas. Programa Oficial de Postgrau de Traducció i Interpretació i els seus contextos socioculturals. Universitat Autònoma de Barcelona.

[x] Confuci, Traducció a càrrec de Anne-Hélène Suárez Girard 1997. Lun Yu, Reflexiones y enseñanzas. Editorial Kairós.

[xi] Kinsella, Sharon (1998). Japanese Subculture in the 1990s: Otaku and the Amateur Manga Movement. Journal of Japanese Studies, Vol. 24, No. 2, pp. 289-316. Society for Japanese Studies.

[xii] Napier, Susan J. (1993).The Japanese Imagination of Disaster from Godzilla to Akira. Journal of Japanese Studies, Vol. 19, No. 2, pp. 327-351. Society for Japanese Studies.

[xiii] Napier, Susan J. (1993).The Japanese Imagination of Disaster from Godzilla to Akira. Journal of Japanese Studies, Vol. 19, No. 2, pp. 327-351. Society for Japanese Studies.

[xiv] Napier, Susan J. (1993).The Japanese Imagination of Disaster from Godzilla to Akira. Journal of Japanese Studies, Vol. 19, No. 2, pp. 327-351. Society for Japanese Studies.

[xv] Bouso Garcia, Raquel. Choi, Ann. Prado Font, Carles. La cultura. Dinàmiques de la cultura de masses a l’Àsia oriental contemporània. Societat i cultura. Estudis d’Àsia oriental. UOC.

[xvi] Napier, Susan J. (1993).The Japanese Imagination of Disaster from Godzilla to Akira. Journal of Japanese Studies, Vol. 19, No. 2, pp. 327-351. Society for Japanese Studies.

[xvii] Otomo , Katsuhiro (1991). Future Paradise. Monthly Film Bulletin, 58:686, p.67.

[xviii] Napier, Susan J. (1993).The Japanese Imagination of Disaster from Godzilla to Akira. Journal of Japanese Studies, Vol. 19, No. 2, pp. 327-351. Society for Japanese Studies.